BARCELONA BELLE ÉPOQUE

LAURA GAYA, violí – ISABEL FÈLIX, piano
[Solfa Recordings, 2015]

Barcelona Belle Époque és un viatge a la Barcelona de principis del segle XX a través de la música de compositors de l’anomenada generació noucentista. Laura Gaya i Isabel Fèlix presenten en aquest disc les integrals per a violí i piano de quatre compositors del moment: Joan Massià, Margarida Orfila, Manuel Blancafort i Frederic Mompou. Tot i que els quatre presenten ressonàncies netament catalanes en la seva música, els dos primers es poden considerar continuadors de la tradició germànica. Orfila s’adscriu a corrents postromàntiques predominants a l’època mentre que Massià s’identifica més amb el neoclassicisme. En contrast, Mompou i Blancafort s’inspiren dels corrents postimpressionistes francesos que combatien l’omnipresent passió pel wagnerisme.

Margarida ORFILA (1889 – 1970)
Frisança*
Barcarola*
Scherzando*

Manuel BLANCAFORT (1897 – 1987)
Per l’Helena*
Romança de saló*
Pastorel·la

Joan MASSIÀ (1890 – 1969)
Intrata
Rigaudon
Amoroso
Allegro spiritoso

Frederic MOMPOU (1893 – 1987)
Altitud
Jeunes filles au jardin, arr. Joseph Szigeti
Elegia, arr. Xavier Turull
Cançó i Dansa núm. 1, arr. Xavier Turull *
Cançó i Dansa núm. 6, arr. Lluís Soler *
Cançó i Dansa núm. 7, arr. Lluís Soler *

*primer enregistrament mundial

Llegir més

A L’OMBRA DEL PIANO

ISABEL FÈLIX, fortepiano
ORQUESTRA DE CAMBRA ILLA DE MENORCA – ANDREW WATKINSON, concertino i director
[Columna Música, 2010]

Un viatge sonor que ens torna a la convulsa Europa de la darreria del segle XVIII i l’inici del segle XX. No en va, la màgia de Menorca fa coincidir l’energia i la jovialitat d’un grup d’artistes joves de sòlida trajectòria, menorquins i britànics amb tres obres de joves compositors llavors ja consagrats: Haydn, Mozart i Schubert. Tres obres per a tres intèrprets: L’OCIM, l’impuls fresc i vigorós; la jove i exquisida pianista menorquina Isabel Fèlix, tocant un fortepiano model Walter & Sohn a la manera de les dames de la Il·lustració que interpretaven i creaven les seves pròpies cadències; i el director i concertino convidat escocès Andrew Watkinson, la lògica britànica i el criteri historicista. A la manera d’una schubertíada cosmopolita, ens n’anem de viatge a l’ombra d’un pi i d’un piano.

Joseph HAYDN (1732 – 1809)
Concert per a pianoforte Hob. XVIII:3 en Fa Major
I. Allegro (cadència d’Isabel Fèlix)
II. Largo cantabile (cadència d’Isabel Fèlix)
III. Presto

Wolfgang Amadeus MOZART (1756 – 1791)
Concert per a pianoforte núm. 12 KV. 414 en La Major
I. Allegro (fermata d’Isabel Fèlix, cadència de W.A. Mozart)
II. Andante (fermata i cadència de W.A. Mozart)
III. Rondó: Allegretto (cadència de W.A. Mozart)

Franz SCHUBERT (1797 – 1828)
Adagio e Rondo concertante en Fa Major per a pianoforte, violí, viola, violoncel (i contrabaix ad lib.) D. 487
(fermates d’Isabel Fèlix)

Llegir més

LOS OTROS CONTEMPORÁNEOS II

INÉS MORALEDA, mezzosoprano – JOAN MARTÍN-ROYO, baríton – ALBERT GUINOVART, piano (cançons d’A. Guinovart i A. García Demestres) – FERRAN CRUIXENT, piano (cançons de F. Cruixent) – ISABEL FÈLIX, piano (cançons de M. Ortega)
[3 de juny de 2012]

Enregistrament en directe d’una vetllada inoblidable a Musitekton on quatre compositors contemporanis -Alberto Garcia Demestres, Albert Guinovart, Miquel Ortega i Ferran Cruixent- van presentar música i poesia per a una audiència que va viure l’experiència irrepetible de ser partícip en directe de vàries estrenes mundials, així com els “Duets Express” escrits especialment per a l’ocasió. Edició limitada de CDs numerats, no a la venda.

Albert GUINOVART (Barcelona, 1962)
Tànit, cançons de desig per a una veu.* (2012) – Manuel Forcano
Tu el mar, jo el blau
Del meu nord tu ets el sud
Era que et somniava
T’estim
Què és el desig

Miquel ORTEGA (Barcelona, 1963)
Del ciclo Les quatre estacions. (1981-1986) – Josep Carner
II- Març, marçot.*
VII- Aigües de la primavera. *
X- Obsessió lunar.
XIV- A un gripau. *

Nueve gacelas por el monte Libano. (2008/2009) – Rodolfo Häsler

4 DUET EXPRESS.* (2012)
Albert GUINOVART: Amore eterno
Miquel ORTEGA: Ich liebe dich
Ferran CRUIXENT: Oh, com t’estimo…
Alberto GARCIA DEMESTRES: Love

Ferran CRUIXENT (Barcelona, 1976)
Si sigués…*(2012) – Frederic Soler (Pitarra)
La veu. * (2012) – Manuel de Pedrolo

Alberto GARCIA DEMESTRES (Barcelona, 1960)
Prayer of Columbus.* (2012) – Walt Whitman

*estrena mundial

Llegir més